A reveure!!!!!!!!!!!

Ja ha arribat l’hora, de dir-nos fins aviat!!!

Aquest curs ens ha ofert la possibilitat de trobar-nos un grup de mestres que perseguim el mateix objectiu; ser més competents en la nostra feina.

Gràcies, per els moments compartits, de tots he aprés alguna cosa. Us envio molta energia, positivisme, i una abraçada gegant!!!



Personalment voldria fer una petita reflexió a nivell general.

Primer dir que els continguts teòrics pròpiament apresos i els tallers fets al curs, són una eina útil per a tot mestre, ja que s’han tractat temes d’actualitat en les escoles i s’han donat recursos per a poder utilitzar a l’aula.

Pel que fa a la realització del portafoli, m’ha servit molt per reflexionar, i fer una pausa i valorar tota la meva pràctica educativa, tot allò que estic aprenent, i avaluar-me personalment en la meva tasca docent. Penso que és una eina prou enriquidora, tot i que comporta molta feina, i molta dedicació.

Finalment pel que fa a la meva pràctica educativa com a interina considero que està sent una experiència molt positiva de creixement i maduració personal. Tot i que ja porto un parell d’anys treballant com a mestra especialista, crec que cada escola és un món, i t’has saber adaptar a cada una d’elles, amb el seu personal docent, i no docent, amb els seus alumnes, les seves maneres de fer, les seves normes, etc.

Des del punt de vista personal, crec que la millor estratègia de millora de la pràctica educativa per a tot mestre és el constant reciclatge i formació per anar substituint allò que queda obsolet o que ja no funciona per coses innovadores.

D’altra banda, considero que és convenient que tothom, després de la tasca realitzada reflexioni sobre allò que ha fet per avaluar com ha anat i buscar-hi millores si és necessari per a un futur. Aquest aspecte, en la feina de tot/a mestre/a és imprescindible, partint de la base de que estem educant a “personetes” per a poder viure en societat, els hi estem traspassant uns valors i unes actituds, uns coneixements pròpiament acadèmics i d’altres que no ho són, en definitiva, a anar per la vida.

Per aquests i per altres motius és tan important la reflexió en la meva feina com a mestra; però també és cert que reflexionar sobre tot el que fas és difícil, ja sigui per falta de temps o per no saber com fer-ho. A vegades, a un mateix li costa veure allò que no acaba de fer bé, trobar alternatives a coses que fa i, en aquests casos, és important poder tenir el que col·loquialment es diu una segona opinió, per ajudar-te a veure les coses des d’una perspectiva més objectiva.

Hem de començar a reflexionar sobre la nostra pràctica educativa diària, destacant allò que ha funcionat tan bé amb aquell grup, aquella activitat que ha motivat molt als alumnes..., però també hem de ser conseqüents i buscar-ne les coses no tan positives per poder millorar-les. Tothom hem tingut un dia on l’activitat que havies pensat no ha anat com t’esperaves, on el que has intentat transmetre no ha arribat a gairebé ningú..., i és aquí on hem d’intentar buscar-hi respostes per evitar que aquella situació es torni a repetir.

Finalment, dir que la meva intenció és seguir treballant i esforçant-me en la feina, adquirint experiència i aprenent d’aquesta per a seguir millorant en la meva pràctica educativa en tots els seus aspectes.

TALLER 4: Educació Emocional i Salut del docent

En aquest taller s’han desenvolupat els següents continguts:

- La seu biològica de les emocions.
- Tipologia i classificació de les emocions.
- Procés de desenvolupament emocional.
- Les emocions positives es relacionen amb la salut.
- Intel·ligència emocional: intrapersonal i interpersonal.
- Estratègies d'intervenció per a fomentar la competència emocional: habilitats de vida i benestar subjectiu, habilitats socio-emocionals, autoestima, regulació emocional i consciència emocional.

La importància de conèixer bé les pròpies emocions i de cercar la necessària gestió emocional equilibrada, és cabdal en el món de l’ensenyament.

La combinació d’una sèrie de factors endògens i exògens, trets innats i apresos, configuren la resposta, pròpia i singular, de cada subjecte, davant les diferents vivències en la seva trajectòria personal. Per tant, la resposta que s’activa depèn en part de la dotació genètica i en una altre part, dels significats apresos d’una manera única i viscudes per cada persona.

Si els mestres, esdevenen cada vegada més capaços de potenciar l’ús constructiu i equilibrilat de les emocions, podran obtenir un gran potencial adaptatiu i de reorientació de les relacions, especialment en el context de l’aula.

De fet quan es pren consciència que, determinada gestió incorrecte de les pròpies emocions, pot comportar certs riscos és quan s’està en condicions d’assumir una veritable acció responsable.

Es cabdal la interiorització del rol docent des d’una basant emocional. Pot semblar un repte, en les actuals circumstàncies, parlar de la concepció de l’escola com un espai per al creixement emocional, per a la implicació i per a la resolució de problemes d’una manera constructiva i formativa en si mateixa, però estem convençuts que és el repte de futur i que “es pot i s’ha” de treballar en aquesta direcció.

Però també les famílies tenen un paper important a l’hora d’educar emocionalment als seus fills.

M’agradaria deixar constàcia d’una cita de Daniel Goleman que deia que:

“La família és el crisol domèstic en el que aprenem a sentir-nos nosaltres mateixos i on aprenem la forma en la que els demés reaccionen davant els nostres sentiments”

Si parlem d’emocions als nostres fills estem donant el model de com educar-los emocionalment.

Aqui us deixo un link, amb un video, potser una mica extremista, però no deixa de mostrar una gran realitat.

http://www.youtube.com/watch?v=8AzLhD6OSWk&eurl=http://blocs.xtec.cat/emocionat&feature=player_embedded



El procés de desenolupament emocional té varies fases:

1. Identificar què sento.
2. Analitzar que faig davant del que em passa.
3. Què pretenc amb aquesta actuació.
4. A quines necessitats i motivacions respon aquesta actuació.
5. Quins efectes provoco amb la meva actuació, en mi mateix, en els altres i en el món.
6. Com aconsegueixo el mateix de la millor manera possible (pensament alternatiu)


Pràctica reflexiva: Organització i celebració del carnestoltes


Autoanàlisi:

Pel que fa al tema organitzatiu de la festa, va ser la comissió de festes, la que ens va informar, en un claustre, de com es portaria a terme, i es va fer una posada en comú, per escoltar les opinions de tothom. Encara que ens van semblar bones les idees.

Com a especialista d’Educació Física, no he pogut treballar la festa amb els alumnes a nivell d’aula, tot i que he ajudat en la realització del ball dels alumnes de 6è. I m’ho vaig passar molt bé, donant-lis consells, ajudant a perfeccionar, ens vam riure molt. A l’escola hi havia un ambient de festa, alegria, tot I que els nens en general estaven molt nerviosos, exhaltats…

Després d’estar tota la setmana, patint pel ball, que és el que estava en les meves mans, i d’estresar-me amb el disseny de la disfressa, complements, etc, la realització de la festa, va estar genial, tot va surtir molt bé, els nens estaven tots molt divertits amb les disfresses, els mestres també, i tots vam surtir al pati a fer la desfilada i el ball pels pares, i després vam fer un berenar tots junts, i ballar una mica.

Contrast:

Després de posar les meves despostes en comú amb la resta de companys, tots amb aquesta festa ens hem sentit igual. Com a especialistas, la nostra tasca a estat més d’ajuda, de suport. Tot i que hem aportat aspectes nous, o motivadors. Ens hem sentit tots molt integrats. L’ambient que es notava a l’escola era d’alegria, de gresca, ja que cada dia s’havia de complir l’ordre del sr.carnestoltes, i aixó crea un clima diferent a l’escola.

Redescripció:

Posar en comú les emocions viscudes, és una manera de conèixe’t millor i conèixer als altres. Veure les diferents maneres de sentir-se davant d’una situació, en aquest cas la preparació del carnestoltes, ajuda a tenir diferents perspectives de com afrontar aquella situació.