TALLER 4: Educació Emocional i Salut del docent

En aquest taller s’han desenvolupat els següents continguts:

- La seu biològica de les emocions.
- Tipologia i classificació de les emocions.
- Procés de desenvolupament emocional.
- Les emocions positives es relacionen amb la salut.
- Intel·ligència emocional: intrapersonal i interpersonal.
- Estratègies d'intervenció per a fomentar la competència emocional: habilitats de vida i benestar subjectiu, habilitats socio-emocionals, autoestima, regulació emocional i consciència emocional.

La importància de conèixer bé les pròpies emocions i de cercar la necessària gestió emocional equilibrada, és cabdal en el món de l’ensenyament.

La combinació d’una sèrie de factors endògens i exògens, trets innats i apresos, configuren la resposta, pròpia i singular, de cada subjecte, davant les diferents vivències en la seva trajectòria personal. Per tant, la resposta que s’activa depèn en part de la dotació genètica i en una altre part, dels significats apresos d’una manera única i viscudes per cada persona.

Si els mestres, esdevenen cada vegada més capaços de potenciar l’ús constructiu i equilibrilat de les emocions, podran obtenir un gran potencial adaptatiu i de reorientació de les relacions, especialment en el context de l’aula.

De fet quan es pren consciència que, determinada gestió incorrecte de les pròpies emocions, pot comportar certs riscos és quan s’està en condicions d’assumir una veritable acció responsable.

Es cabdal la interiorització del rol docent des d’una basant emocional. Pot semblar un repte, en les actuals circumstàncies, parlar de la concepció de l’escola com un espai per al creixement emocional, per a la implicació i per a la resolució de problemes d’una manera constructiva i formativa en si mateixa, però estem convençuts que és el repte de futur i que “es pot i s’ha” de treballar en aquesta direcció.

Però també les famílies tenen un paper important a l’hora d’educar emocionalment als seus fills.

M’agradaria deixar constàcia d’una cita de Daniel Goleman que deia que:

“La família és el crisol domèstic en el que aprenem a sentir-nos nosaltres mateixos i on aprenem la forma en la que els demés reaccionen davant els nostres sentiments”

Si parlem d’emocions als nostres fills estem donant el model de com educar-los emocionalment.

Aqui us deixo un link, amb un video, potser una mica extremista, però no deixa de mostrar una gran realitat.

http://www.youtube.com/watch?v=8AzLhD6OSWk&eurl=http://blocs.xtec.cat/emocionat&feature=player_embedded



El procés de desenolupament emocional té varies fases:

1. Identificar què sento.
2. Analitzar que faig davant del que em passa.
3. Què pretenc amb aquesta actuació.
4. A quines necessitats i motivacions respon aquesta actuació.
5. Quins efectes provoco amb la meva actuació, en mi mateix, en els altres i en el món.
6. Com aconsegueixo el mateix de la millor manera possible (pensament alternatiu)


Pràctica reflexiva: Organització i celebració del carnestoltes


Autoanàlisi:

Pel que fa al tema organitzatiu de la festa, va ser la comissió de festes, la que ens va informar, en un claustre, de com es portaria a terme, i es va fer una posada en comú, per escoltar les opinions de tothom. Encara que ens van semblar bones les idees.

Com a especialista d’Educació Física, no he pogut treballar la festa amb els alumnes a nivell d’aula, tot i que he ajudat en la realització del ball dels alumnes de 6è. I m’ho vaig passar molt bé, donant-lis consells, ajudant a perfeccionar, ens vam riure molt. A l’escola hi havia un ambient de festa, alegria, tot I que els nens en general estaven molt nerviosos, exhaltats…

Després d’estar tota la setmana, patint pel ball, que és el que estava en les meves mans, i d’estresar-me amb el disseny de la disfressa, complements, etc, la realització de la festa, va estar genial, tot va surtir molt bé, els nens estaven tots molt divertits amb les disfresses, els mestres també, i tots vam surtir al pati a fer la desfilada i el ball pels pares, i després vam fer un berenar tots junts, i ballar una mica.

Contrast:

Després de posar les meves despostes en comú amb la resta de companys, tots amb aquesta festa ens hem sentit igual. Com a especialistas, la nostra tasca a estat més d’ajuda, de suport. Tot i que hem aportat aspectes nous, o motivadors. Ens hem sentit tots molt integrats. L’ambient que es notava a l’escola era d’alegria, de gresca, ja que cada dia s’havia de complir l’ordre del sr.carnestoltes, i aixó crea un clima diferent a l’escola.

Redescripció:

Posar en comú les emocions viscudes, és una manera de conèixe’t millor i conèixer als altres. Veure les diferents maneres de sentir-se davant d’una situació, en aquest cas la preparació del carnestoltes, ajuda a tenir diferents perspectives de com afrontar aquella situació.