<-->Mestre<-->Familia<-->Alumne<-->
Un mestre ha de ser un mediador d'aprenentatges significatius, ha d'ensenyar als seus alumnes a aprendre a apendre, és a dir, el mestre ha de guiar als alumnes en el seu aprenentatge, i tenir present que l'alumne és el centre de tot el procés d'esenyament-aprenentatge.
Hem de descobrir el potencial positiu del nen. Hem de partir del concepte que el nen es mostra, i no és, per saber realment com és, s'han de provocar diferents situacions a nivell inter i intrapersonal, per això els etiquetatges, no són apropietats.
Existeixen dues teories que ens ajuden a entendre les diferents relacions que s'estableixen en el món de l'educació (mestres-alumnes-families) :
1 - Teoria de sistemes:
Aquesta teoria ens vol ensenyar que la totalitat és més que la suma de les parts. Cada part només es pot entendre en una context. Alhora qualsevol de les parts afecta la resta. Un canvi en qualsevol de les parts afecta a la resta. És el que nomenariem el Treball en xarxa. Tant els mestres, com les famílies han de treballar de manera conjunta en l'educació dels alumnes. La comunicació és la part essencial, per poder establir un bon vincle.
"El mapa no és el territori". Hi ha tants mapes com persones, i cadascú té un pensament diferent, perquè amb cada persona podem actuar de diferents maneres, i el que nosaltres pensem d'algú, no ho pensen els altres, perquè la percepció de vegades és diferent, segons amb els ulls que es miri.
Ens fa falta un canvi de mirada, i passar del pensament linial (causa-conseqüència), al pensament més circular (tenir presents tots els factors externs, totes les causes).
"EL CANVI COMENÇA EN UN MATEIX"
"FAMILIA I ESCOLA HEM DE FER EQUIP"
Hi ha dos tipus de sistemes:
- Oberts: hi ha una interacció entre el nen, la familia, el claustre, el grup classe, la societat ( tot està interrelacionat)
Quan el feedback és positiu, es produeix el canvi (morfogènesi), en canvi quan es negatiu, no es produeix cap tipus de canvi (homeostasi).
El grup com a sistema:
- Lleieltat → Sentiment de solidaritat que unifica
- Aliança → Unió i recolzament mutuu que es donen entre sí dues persones
- Coalició → Unió de dos membres contra una tercera persona. Divisió
entre dos companys i un oponent.
La metacomunicació, es produeix quan ja hi ha un context de confiança, i és el poder comunicar a l'altra persona la seva manera de comunicar. El to, la posició... Fer-li veure a la persona com et sents amb al rebre el que t'ha comunicat.
Tant el passat, com el present i el futur estan relacionats, i tot influeix sempre, és el que enomenariem circularitat.
Hem d'aprendre a saber clarificar i poder recapitular. Entenem per clarificar, dirigir al sistema una pregunta amb la intenció de comprovar si s'ha comprès correctament el missatge dels seus participants. No hem de donar res per suposat, aquí és quan es produeixen els malentessos. I recapitular és transmetre un resum elaborat del contingut cognitiu i/o efectiu del missatge de grups.
Hem d'intentar parlar sempre des del Jo. Com ens sentim nosaltres amb el comportament del nen.
2- Teoria de la comunicació humana:
L'autor d'aquesta teoria Watchlawic, va definir aquesta teoria en cinc acciomes.
- És impossible no comunicar-se
- Tota comunicació té un nivell de relació (relació que es manté amb els altres en la comunicació) i de contingut (missatge, informacions verbals que es transmeten).
- La natura d'una relació depén de la forma de puntuar les sequències de comunicació de cada participant. (ex. escoltar les dues versions (pare-mare) i buscar un equilibri)
- Hi ha dos nivells complementaris:
- Digital (contingut)
- Analògic (comunicació no verbal). Ens dona la informació necessària.
- LEA ( legitimar, entendre i acceptar). Possas-se en el lloc de l'altre. Fer un canvi de posició per arribar a entendre a l'altra persona.
Per finalitzar,dir que aquests tres aspectes són els que ens ajudaran a poder comunicar-nos i treure un bon profit, d'aquesta comunicació.
Un mestre ha de ser un mediador d'aprenentatges significatius, ha d'ensenyar als seus alumnes a aprendre a apendre, és a dir, el mestre ha de guiar als alumnes en el seu aprenentatge, i tenir present que l'alumne és el centre de tot el procés d'esenyament-aprenentatge.
Hem de descobrir el potencial positiu del nen. Hem de partir del concepte que el nen es mostra, i no és, per saber realment com és, s'han de provocar diferents situacions a nivell inter i intrapersonal, per això els etiquetatges, no són apropietats.
Existeixen dues teories que ens ajuden a entendre les diferents relacions que s'estableixen en el món de l'educació (mestres-alumnes-families) :
1 - Teoria de sistemes:
Aquesta teoria ens vol ensenyar que la totalitat és més que la suma de les parts. Cada part només es pot entendre en una context. Alhora qualsevol de les parts afecta la resta. Un canvi en qualsevol de les parts afecta a la resta. És el que nomenariem el Treball en xarxa. Tant els mestres, com les famílies han de treballar de manera conjunta en l'educació dels alumnes. La comunicació és la part essencial, per poder establir un bon vincle.
"El mapa no és el territori". Hi ha tants mapes com persones, i cadascú té un pensament diferent, perquè amb cada persona podem actuar de diferents maneres, i el que nosaltres pensem d'algú, no ho pensen els altres, perquè la percepció de vegades és diferent, segons amb els ulls que es miri.
Ens fa falta un canvi de mirada, i passar del pensament linial (causa-conseqüència), al pensament més circular (tenir presents tots els factors externs, totes les causes).
"EL CANVI COMENÇA EN UN MATEIX"
"FAMILIA I ESCOLA HEM DE FER EQUIP"
Hi ha dos tipus de sistemes:
- Oberts: hi ha una interacció entre el nen, la familia, el claustre, el grup classe, la societat ( tot està interrelacionat)
Quan el feedback és positiu, es produeix el canvi (morfogènesi), en canvi quan es negatiu, no es produeix cap tipus de canvi (homeostasi).
El grup com a sistema:
- Lleieltat → Sentiment de solidaritat que unifica
- Aliança → Unió i recolzament mutuu que es donen entre sí dues persones
- Coalició → Unió de dos membres contra una tercera persona. Divisió
entre dos companys i un oponent.
La metacomunicació, es produeix quan ja hi ha un context de confiança, i és el poder comunicar a l'altra persona la seva manera de comunicar. El to, la posició... Fer-li veure a la persona com et sents amb al rebre el que t'ha comunicat.
Tant el passat, com el present i el futur estan relacionats, i tot influeix sempre, és el que enomenariem circularitat.
Hem d'aprendre a saber clarificar i poder recapitular. Entenem per clarificar, dirigir al sistema una pregunta amb la intenció de comprovar si s'ha comprès correctament el missatge dels seus participants. No hem de donar res per suposat, aquí és quan es produeixen els malentessos. I recapitular és transmetre un resum elaborat del contingut cognitiu i/o efectiu del missatge de grups.
Hem d'intentar parlar sempre des del Jo. Com ens sentim nosaltres amb el comportament del nen.
2- Teoria de la comunicació humana:
L'autor d'aquesta teoria Watchlawic, va definir aquesta teoria en cinc acciomes.
- És impossible no comunicar-se
- Tota comunicació té un nivell de relació (relació que es manté amb els altres en la comunicació) i de contingut (missatge, informacions verbals que es transmeten).
- La natura d'una relació depén de la forma de puntuar les sequències de comunicació de cada participant. (ex. escoltar les dues versions (pare-mare) i buscar un equilibri)
- Hi ha dos nivells complementaris:
- Digital (contingut)
- Analògic (comunicació no verbal). Ens dona la informació necessària.
- LEA ( legitimar, entendre i acceptar). Possas-se en el lloc de l'altre. Fer un canvi de posició per arribar a entendre a l'altra persona.
Per finalitzar,dir que aquests tres aspectes són els que ens ajudaran a poder comunicar-nos i treure un bon profit, d'aquesta comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada